martes, 24 de marzo de 2015

Microrrelats guanyadors del I Concurs de microrrelats Sofia Salvador, APA IES Benimàmet

1a etapa de l'ESO


Microrrelat guanyador: 
Un dolç somni, de Laura Clemente, 1r ESO.

Ahir vaig somiar que quan m'alçava del llit el meu home ja havia netejat la casa, havia organitzat els meus fills per anar a escola i m'havia preparat el desdejuni.
Jordi, el meu marit, ja no em parlava malament. Era dolç, simpàtic i servicial, i només volia complaure'm.
Quan van vindre els meus fills de l'escola, els va ajudar a fer els deures, els va banyar i els va fer el sopar. Jo em vaig quedar bocabadada, no sabia què li ocorria a Jordi. Quan els xiquets se'n van anar al llit, Jordi em va fer un massatge als peus... i em vaig despertar. Aquell magnífic massatge no era el meu marit sinó el gos llepant-me els peus.
Ara, és de dia i Jordi no hi és. He de preparar-ho tot jo, els xiquets, el dinar, la neteja... Tot havia estat només...un dolç somni.


Accèssit:
Luci, de Maria Cebriá, 1r ESO

No sé per què, però des d'aquell dia vaig mirar Luci amb altres ulls. Ella va aconseguir guanyar el concurs de literatura, ja que de menuda havia llegit amb son pare totes les nits.
Luci m'agradava, però em sentia un poc envejós perquè ella havia guanyat i no el meu germà, que fins ara sempre havia guanyat tots els concursos literaris.
A mi m'agradava, però era injust que una xica guanyara a un xic. El meu germà estava enutjat i va cridar Luci oferint-li diners perquè fera qualsevol cosa perquè li donaren el premi a ell.
A mi em pareixia injust que ella s'haguera esforçat i li ho vaig fer saber a Luci. Ella va telefonar al concurs literari dient que no volia els diners, però que ella sabia que era la guanyadora de totes maneres. Els del concurs van fer el possible per destacar Luci entre els altres, encara que sabien que una dona guanyadora no els donaria tanta fama. I així va ser com Luci va guanyar el concurs literari.



2na etapa ESO/PQPI i FPB

Microrrelat guanyador: 
Dona, no esclava, de Lorena García, 4t ESO

El xiquet estava jugant amb la seua amiga quan, de sobte, li va preguntar:
- De què treballa el teu pare?
La xiqueta li va contestar:
- En un banc.
El xiquet va tornar a preguntar:
- I la teua mare?
La xiqueta va contestar:
- És cuinera, fematera, planxadora, fregadora, administradora, modista, infermera, xofer, cangur, cambrera, transportista, perruquera, professora, amant, confident, amiga, mare, dona.
La xiqueta es va quedar sense alé. El xiquet va contestar:
- Tot això és la teua mare?
La xiqueta va contestar que sí, i el xiquet va dir:
- Doncs a la meua casa no és així. Fem tots les tasques entre tots, és a dir, compartim la convivència, tots som iguals. La meua mare ens diu que no ha de fer res que no fecen els altres. Ella és dona, no esclava.


Accèssit: 
sense títol, de Nerea Moya, 3r ESO.

Ella esperava que ell canviara,
ell esperava el dinar.


Batxillerat i Cicles formatius

Microrrelat guanyador: 
Sóc, de Carla Mateo, 2n Batxillerat

Són una dona, i no em sent dèbil, ni tinc un destí marcat, ni tinc cap obligació de tindre fills o marit; sóc independent, m'estime, em respecte, no tinc preu ni sóc possessió de ningú. No sóc fina i em tire rots i em lleve la samarreta als concerts i m'agrada el sexe. Opine i em faig notar i cride i no em pose tacons ni roba per impressionar-te; sóc guapa, però, per dins, amb ideologia clara que no ha estat influenciada per ningú. M'agrada llegir i em conquisten amb poesia, m'agrada aprendre i aquelles persones interessants que enriqueixen. Sóc molt estudiosa i tinc clara la meua meta i sé que ho faré i triomfaré i el meu nom serà escoltat i el meu sexe no serà impediment. Això ho sé perquè mai he abandonat la lluita que començaren aquelles avantpassades.



*L'accèssit ha quedat desert.